Defensem l'escola en català

El català hauria de ser la llengua vehicular a l'escola perquè garanteix la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la preservació del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya i la resta de territoris de parla catalana.

Històricament, el català ha estat una llengua minoritzada a causa de polítiques de persecució i exclusió que han afavorit el castellà. Aquest fet ha posat en perill la transmissió intergeneracional i el seu ús social, especialment entre les noves generacions. El sistema d’immersió lingüística, aplicat des de fa dècades, ha demostrat ser una eina efectiva per revertir aquesta situació i assegurar que tots els alumnes, independentment del seu origen, dominin el català i el castellà en acabar l’educació obligatòria.

El model d’immersió no només permet als infants d’entorns castellanoparlants adquirir un bon nivell de català, sinó que també evita la segregació per llengua i afavoreix la cohesió social. Si es permet que una part significativa de l’ensenyament es faci en castellà, es corre el risc de generar escoles diferenciades per llengua i d’afavorir desigualtats educatives i socials. El català és la llengua més feble en termes d’ús social i, per tant, necessita una protecció especial per garantir la seva supervivència.

A més, en un context de globalització, és essencial assegurar que els alumnes dominin plenament la llengua pròpia del territori on viuen. Les comunitats lingüístiques amb idiomes de dimensions similars al català, com el danès o el finès, protegeixen el seu sistema educatiu per evitar processos de substitució lingüística. Si aquestes comunitats amb milions de parlants consideren essencial usar la seva llengua a l’escola, encara ho ha de ser més per al català, que té molts menys parlants i pateix una pressió constant per l’omnipresència del castellà i altres idiomes globals.

Finalment, la promoció del català a l’escola no ha de veure’s com una imposició, sinó com una necessitat per assegurar el dret de tota la població a conèixer i utilitzar la llengua pròpia del país. Sense una escola en català, la seva presència en altres àmbits continuarà minvant i, a llarg termini, podria quedar reduïda a un ús testimonial.

Per tot això, és fonamental que el català continuï sent la llengua vehicular de l’ensenyament, amb mesures de reforç per garantir-ne l’ús efectiu dins i fora de les aules.